xof!

[foto: cartier-bresson]

Qui et diu que en un moment no començarà a ploure? Com pots saber que aquest cel blau no quedarà en un instant colapsat de gris fosc i un torrent d'aigua et farà arronsar les espatlles?
Seran uns minuts, unes hores, uns dies.
L'aigua no avisa... Se l'hi enfoten raons i efemèrides.
Va a la seva.

M'agrada l'aigua després de la tempesta, exahusta per la frenètica baixada, emirallant el terra. Perquè la pluja és en un instant i passa, però el pèlac queda com la foto de grup al final de l'aventura... Una de molt gran debia ocórrer el 1932 a París, abans que Henri disparés la seva Leica darrera l'estació de St Lazare. Un instant efímer eternitzat per la càmera del francès: pèlac gegant destí inevitable de les sabates i mitjons d'un pobre il·lús amb l'esperança d'arribar d'un salt a alguna banda.

L'hi haurien anat bé unes Katiuscas.