Fa un mes em van regalar un DVD de Tardor, entre els molts discos que hi havia gravats, hi havia Caught in the trees del Damien Jurado. Recordo que estava a la feina, amb els cascos posats (per cert, uns Panasonic estil retro que, a més de tenir un bon disseny, sonen de perles) i, de cop, sona Sheets, una de les noves cançons d’aquest disco. Quan treballes i escoltes música, baixet, normalment, no et quedes massa de les cançons, però aquella em va fer parar de treballar, vaig haver-la de tirar enrera i que tornés a començar. Tres vegades seguides la vaig escoltar. Em va semblar una meravella, començant amb una guitarra tan sols i, quan entra la veu, d’acompanyament, marcant el ritme, un so que no sabria dir d’on prové ni com està fet, un so esmorteït, llunyà, un aplaudiment d’un sol cop potser? No ho sé, però m’agrada, li dóna aquell toc de sensillesa, aquella naturalitat de les coses que no amaguen res darrera, sense floritures, a pèl . La cancó puja d’intensitat i arriba a un moment enèrgic, envolvent, acabant, altre cop, en un xiuxiueig, però amb més gust d’un remugar que d’un seduir.
I què diu sheets? Damien Jurado parla del seu divorci, de la traïció, de la mentida, de la infidelitat. Diu: “Déu sap que no vull competir, però encara dormo amb els llençols on ell ha dormit”o “tu tens el valor de mirar-me als ulls i mentir”. Sí, sheets, llençols on ha dormit l’amant de la seva dona… d’aquí el to de la seva veu, de decepció i dolor, al principi, de ràbia, després, i de despotricament silenciós, quan murmura, al final.
Però el seu patiment li ha servit i ens ha servit perquè poguem deleitar-nos i disfrutar d’aquestes molt bones 13 cançons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada