Cinc de la tarda, entro, ningú a casa, la Marta i la Maria estan treballant, només la Patata Fresh o Atu o Patató, la gata, hi és. Em mira des del sofà biplaça, col.locat en unes de les parets del nostre espai blanc d'Alegre de Dalt, amb la cara de satisfacció i reconfort d'aquella que sap què vol i a qui vol, que no és res més que estar molt a prop meu, tocant pèl amb pell, sentint la meva pell, i jo, el seu ronc i olor transparent. Quasi al costat, una munió de cds i discs lluiten per un espai en l'estantaria. Un disc està dins del lector múltiple de cds. Start, després play, mentre apreto el play, penso en el missatge que ahir va posar la Maria al Face, posava play, la contestació va ser un enllaç d'internet on s'anuncien els coneguts anells vibradors que tants bons resultats diuen que donen. I penso, doncs play!. Let's play! Play de jugar, play de gaudir, play de que comenci la festa, play de anem a escoltar alguna cosa que moli i m'alegri la tarda, alguna cosa que no em deixi indiferent, alguna cosa que em motivi, que em remogui, que entri dins meu i no deixi mai de ser part de mi, com tots els discs, pelis, llibres, llocs que per sempre més són jo, i jo sóc ells, és a dir, que sense ells/es ja no seria jo o, si més no, no seria la jo que conec sinó que en seria un altre. Potser molaria més, em dic, mig rient.
Play, i sento el primer tema de l'àlbum Carbon Glacier (2004), de la Laura Veirs, Ether Things, i després el segon, i el tercer, i no puc parar d'escoltar, i la migdiada es converteix en una fita impossible. Primer, mola, penso. Després, mola molt. Arriba la número set, Shadow Blues, i dic m'encanta. Escolto el disc dos vegades, com si tingués molta set, i acte seguit obro el meu humil i cofoi hp i començo escriure. Creia que ja no escriuria més i mira per on. Ara ja puc treure dos grans conclusions, ni més ni menys, dos, que en són moltes per mi. La primera, la Laura Veirs és una gran cantautora, senzilla, elegant, tendre, aplicada, amb registres variats que passen pel folk, pop i indierock. La segona, Shadow Blues, la cançó número set del disc Carbon Glacier, és maravellosa i crec, o vull creure, que és la que ha posat el nom al disc. Així, en el troç final de la cançó diu literalment: gonna a dig a coal mine, climb down deep inside, where my shadow's got one place to go, one place to hide. Potser, penso, aquesta mina de carbó que ha cavat, on molt a dins hi amaga la seva ombra (el seu amor), la qual té por a la llum, és el seu cor, el seu carbon glacier.
http://www.youtube.com/watch?v=fjah6YUq9qA
http://www.superlyrics.com/lyrics/kGRUBCGfTg@H@J/Shadow_Blues_lyrics_by_Laura_Veirs.html
http://www.lauraveirs.com/
http://www.myspace.com/lauraveirs
